miércoles, 15 de julio de 2015

El tren de tres quarts de nou


El tren de tres quarts de nou (Lectora desprevinguda)

Al matí em vaig despertar amb certs ànims del llit, Havia d'anar cap a l'estació de Lleida. Per sort, ja tenia la maleta feta. De poc, se'm descuida la meva llibreta i el meu bolígraf. El vaig agafar i me'n vaig encaminar al tren que em portaria fins a les terres verdes.

El normal era veure gent mirant la pantalla que projectava la pel·lícula i tanmateix, la gent xerrava. Però, entre la munió de gent que m'acompanyava al tren, hi havia una noia que llegia somrient. No sé quants anys tenia, potser uns vint o trenta, però m'atreia força. No tenia ni pigues ni grans. La seva faç estava impoluta. Davant seu, tenia una mare i un nen petitó de raça negra. Mare i fill dormien molt bufons; i la lectora del seient 12C, llançava mirades de reüll als seus companys de viatge.

Li miro i de sobte, torna a llençar una mirada, molt a prop de xocar amb la meva. 
Això no em desanima i la segueixo mirant, de vegada en quan. Un moment! Té un home al seu costat. Llàstima. Podria haver-me apropat a ella, però m'ho impossibilita la meva mare i aquell senyor d'allà. Igualment, sóc molt tímid i per molt sola que es trobés, no m'hi apropiaria, la veritat. No sé dissimular. 

Travessem un túnel i veig a la noia decaiguda. Arribem a Saragossa. Passen uns cinc minuts.

Després del descans, ens vam anar de l'Aragó i vaig aprofitar per canviar-li el seient a la meva mare. Així, veia a la lectora morena, que ara té una mà a la seva galta i l'altra mà sostèn el llibre. Em mira! Al seu costat segueix l'home del seu costat, que pel que sembla té aires estrangers. Ara contemplo la cara de la passatgera i em suposo que ella també té aires estrangers. L'home forçut dorm i ella el mira fixament.

Dos hores després, vàrem passar per Logronyo i vàrem travessar les vinyes de La Rioja. Aquella dona ja no m'interessava gaire.

Íñigo Ovejero 15/7/15

No hay comentarios:

Publicar un comentario